Notícies

Presentació i exposició sobre ‘pedra i calç’, a Ròtova

  • Tindrà lloc dilluns 25 de juny, a les 19.30h al Centre Social

El Centre Social de Ròtova acollirà el proper dilluns 25 de juny, a les 19.30h, la presentació del llibre “Pedra i calç. Una història sobre els artesans de la pedra”, a càrrec dels seus autors i del Col·lectiu Vall de Vernissa, en el marc de l’Estiu Cultural de Ròtova. La presentació comptarà amb una xicoteta exposició dels materials i tècniques utilitzades amb la pedra.

Continue reading “Presentació i exposició sobre ‘pedra i calç’, a Ròtova”

Anuncis
Notícies

Vil·la de la Sort, ‘sit tibi terra levis’

Emili Moscardó Sabater (arqueòleg i gestor cultural)

El darrer 16 de febrer es presentava al CdT l’Alqueria del Duc la nova  denominació del Porrat de Sant Macià 2012. L’objectiu d’aquest any era, segons paraules reflectides en la premsa, “vincular el conocimiento del pasado al entendimiento del presente”. La idea era bona però els mètodes i les eines equivocades, des de la meua perspectiva de professional de l’arqueologia i de la gestió cultural.

El municipi de Ròtova gaudeix d’un element que pocs pobles de la Safor tenen: posseir un jaciment arqueològic en propietat, dins de terreny municipal, tanmateix com ocorre amb l’alqueria islàmica dels segles XI-XIII al poble de Xeresa.

Açò fa que es puga utilitzar i dinamitzar culturalment i turísticament tot un espai amb estructures antigues que a causa dels clàssics factors, com suposa la propietat privada o la gran despesa que costa comprar-lo, farien inviable la posada en marxa del projecte. Per ser un espai públic, el consistori pot gaudir de subvencions públiques per poder continuar les excavacions arqueològiques per recuperar elements i informació del passat, així com també promoure la seua restauració per a una posterior museïtzació.

Amb independència de la realització del Porrat, una bona manera de promoure la visita i despesa en els comerços i negocis de Ròtova és la continuació dels treballs d’excavació de la vil·la, així com la consolidació-restauració i posada en valor del jaciment per a fer visites guiades al mateix.

Exemples molt propers, com el del castell-palau de Forna (entre Oliva i Pego), són ben indicatius de l’èxit d’aquestes empreses, amb l’obertura tots els diumenges al públic i amb el primer diumenge de mes amb servici de visita guiada per part d’un tècnic format en la matèria arqueològica, així com en la didàctica o explicació del passat.

En el cas de Ròtova ens podríem imaginar el següent recorregut: s’explicaria la funcionalitat de les diverses dependències de la part residencial de la vil·la romana o granja de La Sort, així com del conjunt d’estances que formaven les termes o banys d’aigua calenta i gelada dels que gaudia el propietari com a senyal de poder econòmic i social. Al mateix temps, la facilitació d’exemples dels antics elements domèstics que s’empraven al lloc, amb l’ajuda de làmines o fotografies, proporcionarien al visitant una visió adequada del funcionament i vida diària dels habitants del lloc ara fa dos mil·lennis.

Un altre aspecte més important encara és el reconeixement social dels tècnics arqueòlegs que han treballat en el jaciment i que han estudiat les seues restes exhumades. Per a promoure el patrimoni cultural d’una manera adequada i encertada, les autoritats públiques cal que fugen d’empreses de firaires que es boten els drets de propietat intel·lectual, aprofitant recursos, en forma de dibuixos així com del clàssic “còpia i pega” de textos, creats per professionals de l’arqueologia, sense tindre ni el mirament de citar-los adequadament en reconeixement de moltes hores de feina d’investigació. La realitat, però, és així, una cultura popular o de carrer que pensa que els historiadors i els arqueòlegs investiguem per amor a l’art. Sí, així és, ho fem per gust, però tenim també uns drets, un drets que si segueixen sent atacats provocarà la paralització de l’avanç en el coneixement d’un passat apassionant.

Per concloure, i ja que parlem de l’època Romana, en el període en que va prosperar la vil·la de La Sort, en alguns epitafis que solien tenir les làpides de les tombes es gravava en llatí la següent frase: sit tibi terra levis, que ve a significar “que la terra et siga lleu”, en al·lusió al pes de la terra que cobria les tombes, desitjant que aquesta terra no fora una càrrega en el descans etern. Li serà lleu a la vil·la de La Sort? De la col·laboració i enteniment de polítics i tècnics depén. Per saber més sobre la història i l’arqueologia romana de la Safor podeu consultar al següent enllaç  web.

Notícies

La planta de transferència de fem ve a Ròtova. Quina sort!

Francesc Sastre Ferrer
Per fí Ròtova serà coneguda per tot arreu. Mentre que Alfauir té el monestir de Sant Jeroni, resulta que els rotovins no teniem res!. Ara sí, ara serem l’únic poble amb una senyora planta de transferència de fem i, a més, només a 200 metres de la zona urbana residencial del poble i a menys de 100 de la zona dotacional. Tot un luxe.
A finals de juny  el Consorci de Residus, ens va explicar als veïns de Ròtova les bondats de la futura planta de fem. En la convocatòria ja s’advertia que només era per als veïns del poble. Molt ben fet… No fóra cosa que s’infiltraren els antisistema i ves tu a saber el que haguera pogut passar. La policia local a la porta d’entrada controlant qui entrava i qui no. Déu meu, uns d’Alfauir que volen entrar! Han d’intervintre les autoritats polítiques (oposició i govern) per a deixar-los passar. Això si, entrareu els últims, i si encara queda lloc.
Continue. Jo era contrari a la instal·lació de la planta de fem a Ròtova, però  després d’escoltar l’explicació feta per tècnics “independents”, de saber que serà una planta amb tecnologia puntera, que no farà cap olor, que en les portes d’accés posaran cortines d’aire “com les que hi ha al Corte Inglés”, que el trànsit de camions ni el notarem, que revitalitzarà l’economia de poble amb la creació d’uns cinc llocs de treball, que l’Ajuntament tindrà uns ingressos extres que no tindrà cap altre poble de la Safor… Ah! I si fa olor… no ens hem de preocupar: en 24 hores, tancada. Com va dir algú al final de la reunió “donem-li un vot de confiança”. El que no entenc és com ningú no volia una cosa tan bona.
Vull  transmetre al sr alcalde de Ròtova el meu agraïment per haver aconseguit el gran mèrit que vinga exia  “activitat” al poble. Ara entenc eixe secretisme en què  va fer  les gestions. També fora cas que un altre poble s’haguera fet amb ella. Mira si tenim collons que li l’hem furtada a Gandia, líder en generació de fem. La montonada de diners que s’ha perdut la capital de la Safor!
Sr alcalde, no faça cas a les signatures contràries a la seua instal·lació que s’han recollit per Ròtova i pobles del voltant, ni a les al·legacions que ara puguen presentar els quatre gats de sempre que diuen “no” a tot el que significa progrés. Ja sap que són gent que només volen crispar. I molt ben fet en no fer cap consulta als veïns del poble. Ja sap que estan desinformats dels nombrosos avantatges de la planta, i igual eixia que no la volen.
Tampoc faça cas als d’Alfauir, que són uns envejosos. No s’estranye que també volgueren  la planta i ara han vist com se l’ha quedat Ròtova. En tot cas, si insisteixen molt, es pot plantejar la possibilitat de permutar la planta de fem pel monestir de Sant Jeroni.
Finalment suggerir-li que, com serà visitable, la incloga dins de la ruta turística de visita al poble. Després de visitar l’antiga vila romana, a veure la planta, que estarà a tocar.
Ah… i vaja pensant en la possibilitat de demanar l’abocador que va a fer-se en Llanera de Ranes (i que sembla que també hi ha gent que s’oposa) vinga a Ròtova… a la partida de “les planes”  per exemple. Els llauradors, contents de vendre les terres i l’Ajuntament tindria una altra molt bona font d’ingressos i de llocs de treball.