Ròtova

 

 

Ròtova
© FrancescSastre

“Un poble és un conjunt de cases, de carrers i places, de costums, de festes, de tot el que tu vullgues, però sobretot un conjunt de persones que el temps porta i s’emporta i amb les quals has vicut i conviscut. I per a mi Ròtova significa, abans que res, un cabàs de coneguts i amics amb els quals he tingut una intensa relació al llarg de la meua vida. La realitat és que Llocnou i Ròtova han estat sempre molt lligats. Hi ha hagut entre els dos pobles una magnífica i cordial relació de veïnatge […]

Per altra part, Ròtova ha segut un poc com si diguérem la capital de la Conca del Vernissa, o si més no, s’ha convertit en el seu poble més important, potser a causa de la seua major proximitat a Gandia i per la seua capacitat de muntar una infrastructura econòmica ben sòlida, d’empreses potents. És l’únic poble de tots ells que, en el que va de segle, ha augmentat de població i d’uns 1100 habitants ha passat a tindre’n més de 1400. Llocnou simplement s’ha mantingut a nombre d’habitants, tot i que durant els anys cinquanta i seixanta va experimentar un creixement que després ha perdut. I en els altres tres pobles restants –Alfauir, Castellonet i Almiserà-, apartats de la principal via de comunicació que és la carretera general, la població s’ha reduït substancialment i ha envellit moltíssim, de tal manera que Castellonet –el més afectat- ha passat d’uns 240 habitants que tneia en 1900 a una miqueta més de 80, la qual cosa vol dir que quasi s’ha quedat en una tercera part del que era ni més ni menys que a començament de segle. Sense dubte, un tal decreixement està lligat al creixement de Gandia, però d’això en parlarem més avant.”

IGNASI MORA. Josep Camarena i l’ocàs del món rural (viatge a la Safor).

Anuncis