Llocnou

“Descripció i història d’un poble

© Paco Sastre

Llocnou de Sant Jeroni té quasi la forma d’una escopeta. El canó seria la part alta i la culata la part baixa en la qual s’estén el poble una miqueta en profunditat just per on passava antigament el camí ral que anava a Almiserà i que es denominava el Ravalet (actual carrer Sant Josep). En realitat, Llocnou és el típic poble que ha crescut al llarg d’una via de comunicació, el camí ral, que en l’actualitat és la carretera de Gandia a Albaida. El camí continuava cap a l’actual Venta d’Andreu, després baixava a Ròtova, passava per dins de la població, creuava el que hui és carretera per allà quasi el pont del riu Vernissa en direcció a Palma, i d’allí buscava Beniflà, i per Rafelcofer, arribava a Oliva.

Des del llavador on ara estem, si mires allà enmig de la muntanya de l’ombria, voràs un vell edifici. Es diu la Granja i allí vivia l’antic administrador dels monjos del convent de Sant Jeroni. Alcostat mateix hi ha una sèrie de cases: això era el Rafalet de Benamira, un antic poblat moro que el podríem considerar l’avantpassat de Llocnou. Quan a principi del segle XVII s’expulsa els musulmans, els frares jeronis, que han de tornar a poblar açò per tal de continuar explorant les terres que ací tenen, en compte de portar allà dalt la gent repobladora, l’estableixen ací baix, al llarg del que era el camí ral. I el nou poblat-els plànols del qual sembla que els féu el pare Blesa o Belsa- va rebre aleshores el nom de Llocnou de Sant Jeroni, és a dir, dels frares de Sant Jeroni.”

IGNASI MORA. Josep Camarena i l’ocàs del món rural (viatge a la Safor).