Castellonet

 

Castellonet

Quan girem amb el cotxe per la carretera de la dreta que ens durà a Castellonet de la Conquesta, a mà esquerra i enfrontant amb la carretera, hi ha la Venta d’Andreu que es va construir a cavall entre el segle passat i l’actual i que m sembla haver sentit dir que qui la va fer construir va ser el tio Telero, encara que després es va dedicar a dur vi a Gandia de de la Vall d’Albaida, fins que un fill d’ell va establir un bar e la capital de la comarca. Per la façana principal de la Venta passa l’actual carretera general i per darrere passava l’antic camí ral entre Xàtiva i Dénia.

En la Reconquesta, Llocnou de Sant Jeroni no existia, Almiserà era potser més menut que Castellonet, a l’igual que Alfauir; Ròtova total tenia quatre cases; i Castellonet era això: el castell xicotet, i a més un senyoriu independent del convent de Sant Jeroni.

Estava emmurallat per les últimes cases que tancaven el poble amb parets ben altes, i per entrar-hi s’havia de travessar un arc que, afortunadament, hui encara es conserva, a pesar que era més estret i baix. Perquè en la dècada del cinquanta del present segle, per tal que pugueren entrar i eixir els vehicles a Castellonet, es decidí tombar-lo i refer-lo amb les mateixes pedres, tot i que se li n’afegiren un parell en les bases i un parell més en la part alta de la clau de l ‘arca [a] fi d’eixamplar-lo. És a dir que Castellonet ha estat sempre un poble d’una tradició històrica que discordava amb la seua significació demogràfica i econòmica. Per això, els pobles dels voltant han tingut tendència a fer broma de Castellonet. En tal sentit, una de les frases més corrents era i és: «Quan Castellonet era port de mar… »

IGNASI MORAJosep Camarena i l’ocàs del món rural (viatge a la Safor).

 

Anuncis