Almiserà

 

© Paco Sastre

“Ara que estem entrant a Almiserà i anem a fer un passeig pel poble, he d’al·ludir a un tema que es repetirà arreu de la nostra comarca i és el de la rivalitat entre els poble veïns. Entre Llocnou i Almiserà sempre n’hi ha hagut, i hui encara n’hi ha. Però aquella rivalitat es resolia a base d’harca, que es feia en el riu, una a una banda i els altre a l’altra. O s’expressava també en les partides de pilota, tot i que quan es tractava de jugar fora, tant els de Llocnou com els d’Almiserà feien pinya i jugaven junts. En canvi, hi ha una cosa ben curiosa: potser siguen els dos pobles de la tota la comarca on més matrimonis s’hagen dut a cap entre ells. O siga que la rivalitat era més que tot dels xicons. Després, Llocnou va anar més o menys amunt, mentre que Almiserà es va estancar i, en acabant, ha anat minvant en tots els aspectes, però sobretot en el demogràfic. Aleshores, quan entre els dos pobles rivals, la igualtat es trenca a favor d’un d’ells, larivalitat desapareix a poc a poc i ve la interrelació. 

© Jordi Puig

De totes manres t’he de dir una cosa: Llocnou posseïa un gran avantatge sobre Almiserà i era que estava en la carretera- els d’Almiserà avien de vindre a la carretera. I quan instal·laren les aigües potables o el telèfon a Llocnou, ací no en tenien. Però hui passa al revés. Perquè Almiserà té aigua potable i telèfon, i no li passa la carretera pel mig, mentre que a Llocnou les processons han d’anar per damunt de la vorera de tant de cotxe que passa per la carretera. Per tant, és un poble molt més tranquil que Llocnou, on et pots traure la cadira al carrer les nits d’estiu sense que cap trànsit et moleste, com es feia abans sistemàticament en tots els pobles.”

IGNASI MORA. Josep Camarena i l’ocàs del món rural (viatge a la Safor).