Alfauir

“Alfauir i el convent de Sant Jeroni de Cotalba.
Com podràs apreciar, ara que hem vingut a fer una volta pels carrers d’Alfauir, sembla com si la Conca del Vernissa tinguera dos germans grans, Ròtova i Llocnou, i tres menuts, Alfauir, Almiserà i Castellonet, i els dos primers estan quasi a recer dels seus germans majors, a una distància insignificant.
Ja he comentat que els nous propietaris, els Balbastres, que s’enfrontaren als antics propietaris, els Garcies, es van enriquir gràcies a l’explotació d’unes mines d’algeps que hi havia al peu del castell de Palma, les quals van donar lloc que esta mateixa família muntara una fàbrica d’algeps que estava en l’encreuament de la carretera d’Alfauir amb la general que passa per Ròtova, a mà esquerre venint cap ací. A més a més, en la muntanya immediata, abans es trobaven marbres negres que els habitants d’Alfauir utilitzaven per a la construcció de les seues cases.

© Vicent Faus

Però el que més crida l’atenció del terme d’Alfauir –en l’extrem de la Conca del Vernissa, abocant-se a la resta de la comarca de la Safor- és que en ell es troba un dels millors monuments, si no és el millor, de tota la nostra comarca: el convent de Sant Jeroni. Amb totes les reserves que calguen, jo diria que també és dels millors, si no el millor, conservats de tots. I has de considerar que es va fundar en 1388, és a dir, enguany fa justament sis segles. Pertany als comtes de Trénor que el compraren quan la desamortització de Mendizábal, encara que cada vegada estan menys lligats a Sant Jeroni i segons tinc entés inclús han intentat desfer-se’n. En realitat es dedica més que tot a casa de llaurança: fixa’t com està de trencada la porta de l’església gòtica del convent, probablement per tal que hi pugueren entrar els camions que havien de carregar o descarregar productes del camp. El que està clar com l’aigua és que el convent hauria de ser adquirit per una institució pública que el convertira en un vertader centre cultural de la nostra comarca. No com en l’actualitat…”

IGNASI MORA. Josep Camarena i l’ocàs del món rural (viatge a la Safor).