Notícies

Josep Maria Balbastre presenta el seu últim llibre, ‘Iconòstasi’, a Ròtova

  • La presentació tindrà lloc el proper 4 de novembre, al Centre Social, a les 19.30h
  • Balbastre realitza la primera presentació d’Iconòstasi al seu poble natal, en el seu primer acte poètic a Ròtova

El Centre Social de Ròtova acollirà el proper dissabte 4 de novembre, a les 19.30h, la presentació de l’últim llibre de poesia publicat per Josep Maria Balbastre. Balbastre, fill del poble, resideix actualment a Vallada (La Costera). L’autor ha guanyat amb aquest llibre, titulat Iconòstasi, el premi de poesia Alfons el Magnànim, que organitza i concedeix la Diputació de València. La gala de lliurament d’aquest guardó va tindre lloc a València el passat 20 d’octubre, a la seu de Museu Valencià de la Il·lustració i la Modernitat. Ara es presenta per primera vegada al públic juntament amb la lectura d’una breu selecció dels poemes que conformen el volum.

Josep Maria, que realitza la primera presentació d’Iconòstasi al seu poble, no ho havia fet fins ara amb la seua obra a Ròtova. El darrer llibre és el quart que publica, després de Gradual (24é Premi Manuel Rodríguez Martínez i editat per l’Editorial Denes), La llum garbellada (31é Premi Ibn Hazm Ciutat de Xàtiva i editat per Edicions Bromera), i Úter (19é premi de poesia Josep Maria Ribelles Vila de Puçol i editat per Onada Edicions).

Balbastre farà un ràpid recorregut pels llibres anteriors i una segona part dedicada íntegrament a Iconòstasi. En l’acte estarà acompanyat per M. Àngels Faus, que interpretarà unes peces musicals amb la flauta travessera.

L’acte ha estat organitzat pel Col·lectiu Vall de Vernissa, en col·laboració amb Saforíssims Societat Literària, associació de la qual forma part també l’autor.

Iconòstasi, l’últim llibre

Iconòstasi, tal com el títol suggereix, pren com a fil conductor la tradició cultural i religiosa ortodoxa de les icones bizantines. Ara bé, lluny de reduir-se a un catàleg iconogràfic d’història de l’art, el poemari pretén ultrapassar, o potser subvertir, la recepció o contemplació habituals d’aquests models iconogràfics.

Davant d’un món inhòspit i cruel hom preferiria no nàixer i romandre sa i estalvi dins l’úter matern. L’ésser humà (si no ha optat per la fugida narcisista) sempre s’ha qüestionat al llarg dels sistemes filosòfics i religiosos sobre el perquè i el com de la vida i ha donat diverses respostes a la pregunta, de vegades perverses, sovint contradictòries, sempre incompletes. Al final del recorregut que efectua el lector en aquest volum, trobarà un pintor (escriptor, diria ell) d’icones que, martell en mà, destrueix la seua pròpia obra. I açò no per voluntat d’anorrear o negar la tradició a què pertany, ni per la presumpció de col·locar-se per damunt de tots els sistemes de creences, sinó amb la humilitat de situar la qüestió en el lloc on honestament ha d’estar: la pregunta eternament oberta.

Val a dir que els personatges que transiten desorientats per aquests poemes aniran trobant ací i allà, ara i adés, petites, quasi invisibles, però valuoses respostes a la gran pregunta.

jmbalbastre_tarja01

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s