Notícies

De nou, el foc

(Miquel Camarena. President del Col·lectiu Vall de Vernissa. Signen a més l’article el Club Esportiu Llocnou, Centre Excursionista de Ròtova i l’Associació de Caçadors de Llocnou).

De nou el foc, sense que ningú l’haguera convidat, s’ha tornat a presentar a casa nostra. De nou el foc ens torna a deixar gelats. Ha passat a penes poc més d’un any i la fera ferotge amb les seues flames abrasadores ha tornat a cobrir amb el mant negre de desolació les terres altes de la nostra comarca saforenca, a la riba del Vernissa. A penes quinze mesos curts des que aquell fatídic abril de 2011 la Serra Grossa patira aquell devastador incendi, s’ha tornat a reproduir justament a les serres d’enfront, com si un fatal espill haguera de tancar el cicle per a deixar-nos orfes de pare i mare, a tots el habitants d’aquestes contrades, dels pobles limítrofs amb els seus termes també arrasats i per extensió d’arreu de les comarques, amics o no de la muntanya. Adéu serra de la Cuta! Adéu serra d’Ador!
 I ara encetem el temps de les lamentacions inútils i recurrents. D’especular sense cap èxit ni fi sobre l’origen del foc, amb la celeritat o manca d’ella en la intervenció dels mitjans d’extinció. De propostes irreals de futur que mai no s’han d’acomplir. De debatre l’oportunitat estèril de les polítiques mediambientals o, si més no, denunciar la seua inexistència. I, com déiem ahir, fins a la propera.
 Així i tot, des d’associacions com la nostra, mai ens cansarem de reivindicar, d’alçar la veu on faça falta, de continuar clamant contra la falta de voluntat política envers la protecció del nostre patrimoni mediambiental, com un dels grans actius dels pobles d’interior, amb economies rurals a cada cop més malmeses pels brutals canvis dels sistemes econòmics que ens toca patir. Entenem que ja començaria a ser hora que algú explique al lúcids mandataris que ens (des)governen, si és que de veritat no ho saben, que un patrimoni mediambiental potent com el que gaudíem a la nostra vall, a més d’atorgar qualitat de vida als seus habitants, és capaç per si mateix de generar economia local, en resultar atractiu pel visitant, com acreditava l’èxit de les convocatòries excursionistes organitzades de d’associacions com la nostra o el Club Esportiu Llocnou; així com les polítiques de recuperació i promoció de rutes i sendes dutes a terme tant per l’Ajuntament de Llocnou de Sant Jeroni i la resta de corporacions municipals de la nostra vall; com pels projectes de custòdia del territori de l’ecomuseu ‘Vernissa Viu’o els pioners del Centre Excursionista de Ròtova i les actuacions de les societats de caçadors locals. També la promoció d’institucions comarcals d’arreu la comarca, com la Mancomunitat de Municipis de la Safor, la Universitat Popular de Gandia o el CEIC Alfons el Vell, a qui cal agrair l’ajuda, difusió i organització de visites guiades a les nostres preades contrades que, orgullosos, els mostràvem.
 Ara esperarem. I haurà de passar tota una generació per retornar la visió amable i amatent del nostre paisatge, com encertadament ens recorda als seus versos la nostra poeta Maria Josep Escrivà:

Tan cert com que enllà del foc,

sempre, sempre venç el verd. (…)

Creix el temps com creix el verd.

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s