Notícies

Un estudi repassa l’obra i la trajectòria de Josep Camarena

Frederic Aparisi, soci del Col·lectiu Vall de Vernissa, n’és coautor. Aparisi i Lecuona, autors d’una obra sobre el professor de Llocnou: «Josep Camarena sembrà la llavor per al despertar cultural dels anys 70 a la Safor».

Frederic Aparisi (1982) i Carlos Lecuona (1984), llicenciats en Història per la Universitat de València, han bussejat durant un any en l’arxiu i en la vida del professor Josep Camarena. Fruit d’eixes hores de treball és l’obra ‘L’arxiu d’un home i una època’ (La Xara Edicions). Este llibre continua en la línia de recuperar la història de la Safor, a través de biografies i la catalogació d’arxius, d’acord amb un conveni signat entre l’Arxiu Municipal de Gandia i la Universitat. El primer de la col·lecció, a càrrec de Jesús Alonso, es va dedicar a José Vicente Sáenz de Juano. Ara, tots dos rescaten la memòria de l’erudit Josep Camarena Mahiques (1904-2004), nascut a Llocnou i Fill Adoptiu de Gandia, el professor més emblemàtic que ha tingut la Safor als darrers cinquanta anys.

Josep Camacho_14/12/2009

L’Ajuntament de Gandia va adquirir l’any 1992 l’arxiu i la biblioteca llegats per Josep Camarena. ¿Què es pot trobar en este fons, que vostés divulguen ara?
—Frederic Aparisi (F.A.) D’una banda, hi ha un fons bibliogràfic amb llibres, separates i revistes, i un altre bloc més personal o de col·lecció, com ara cartes, postals, o diapositives. L’objectiu del llibre és facilitar l’accés als investigadors que s’apropen a l’obra i a la biblioteca de Camarena.

Per a Camarena, la Safor era “la comarca més definida”. ¿Fins a quin punt va estimular eixe sentiment d’identitat?
—F.A. Ja existia un sentiment saforenc de pertanyença, però a Camarena li devem la idea de col·lectivitat, de que el passat local és important, i digne de recordar. Gràcies a ell, molts investigadors posteriors faran de la Safor el seu àmbit d’estudi, a través del qual explicar fets històrics.
—Carlos Lecuona (C.L.) Ell deia que la muntanya més alta podia ser l’Himàlaia, però la més important era el Montdúver, perquè és la que tenim més a prop. A Gandia, Camarena sempre començava les classes amb alguna annècdota o succés local, per a extrapolar-ho després a un àmbit més global. Aplica una metodologia pedagògica que durant el franquisme es gastava poc.

L’any 1949, Camarena és capaç de llegir la seua tesi doctoral sobre Ferran d’Aragó i el compromís de Casp, tot i ser “un home de muntanya”, com li va confessar anys després a Ignasi Mora…
—F.A. Camarena era un gran coneixedor del passat i del territori local, però la historiografia rural en aquell moment no estava de moda. Als anys 50 s’estilava fer història política, i la tesi és fruit del seu temps. De totes maneres, divulgar la història local serà una de les seues darreres aportacions.

Hi ha un fet que marca totalment el seu futur, i és la tornada a Gandia l’any 1950, com a docent de l’Institut Laboral, l’actual IES Ausiàs March. ¿Per què Camarena renuncia d’eixa manera a la Universitat, i per tant a ser un historiador més brillant, o si més no amb major projecció?
—F.A. No va tindre massa opcions. Havia mort el seu mentor universitari, Manuel Dualde, el professor de lletres amb qui havia estudiat batxillerat a València. A més, al front del departament d’Història està el catedràtic Antonio Ubieto, que marca una línia ben diferent, i que no representava el seu modernisme historiogràfic. Josep Camarena va eixir-se’n de la Universitat per qüestions polítiques i per un enfrontament amb els mètodes de treball d’Ubieto.
D’altra banda, és cert que Gandia, als anys 50, era un corral cultural. Però si amb pocs mitjans, Camarena va fer a Gandia la tasca que va fer, podem suposar que amb els recursos que dóna la Universitat, Camarena podia haver sigut un gran historiador.

Joan Fuster li proposa escriure un volum de la ‘Història del País Valencià’ corresponent a l’Edat Mitjana, malgrat que Camarena declina l’oferta…
—F. A. Si Fuster li encomana col·laborar a la Història del País Valencià, és perquè el mateix Fuster és conscient que la novetat historiogràfica no està a la Universitat.

¿Com valoren la tasca que fa Camarena a Gandia des de l’Institut Laboral?
—C.L. Com a mestre, i després director del Institut Laboral –i de l’Institut Alfons el Vell–, donarà color a un món gris, al desert cultural que és la Gandia d’aquella època.
—F. A. L’avantatge de Camarena és que no està assoles, perquè a poc a poc va conformant-se un grup amb altres erudits com ara Joan Climent o Adelina Bataller.

S’ha dit que Camarena va ser ‘mestre de mestres’. ¿Hi estan d’acord?
—F. A. Alguns dels seus alumnes arribaren a ser mestres, però realment el que ell fa és sembrar la llavor per a la generació posterior dels 70 o 80; gent com Ignasi Mora, Josep Piera, Jesús Alonso, Àlvar Garcia, Isabel Morant, Néstor Novell, Ferran Garcia-Oliver… Tots els qui després conformaran el CEIC Alfons el Vell o fundaran la Universitat d’Estiu. Camarena és el nexe d’unió entre la seua generació ‘viuda’ i esta altra.
—C.L. Josep Camarena introdueix una metodologia pedagògica novedosa, però més que formar pensadors o historiadors, ell formava ciutadans lliures.

¿Quina ideologia tenia Camarena?
—C.L. No en tenim massa detalls per a respondre. Sabem que va militar a les Joventuts Socialistes del seu poble, però les abandonà quan començà la Guerra Civil, i després ja no es va comprometre més amb cap opció política. La seua viuda tan sols em va remarcar que era un demòcrata convençut.
—F.A. Un home de cultura i vida pública, a més funcionari, havia de cuidar molt les seues intervencions. Crec que com tota la seua generació que va viure la guerra, el que no volia era una altra guerra, ni implicar-se massa políticament. Es va caracteritzar per un modernisme historiogràfic i pel seu compromís amb la democràcia.

¿Quina faceta de Camarena destacarien més, la de docent o la d’investigador?
—F.A. La de docent, sense dubte. No estar a la Universitat, vulgues o no, li va apartar dels últims corrents i actualitzacions historiogràfiques. Bona part de les seues investigacions ja han estat superades per altres, però se li ha de reconéixer eixa tasca docent. Nosaltres al remat som fruit de Josep Camarena en tant que ens hem beneficiat de la seua biblioteca.

L’any 1995, Gandia el va nomenar Fill Adoptiu. Camarena hui té dos llibres i un DVD sobre la seua figura, una biblioteca comarcal i un col·legi que porta el seu nom. ¿És un reconeixement suficient?
—F.A. Trobe que sí, encara que mai es prou. M’agradaria afegir que hi ha llibres que convindria que el CEIC reeditara, com el d’Ignasi Mora, Josep Camarena i l’ocàs del món rural, o la Colección de Documentos para la Historia de Gandia y su comarca.

Font: Saforguia.

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s